Seminari de lectura 2016-2017

Recollirem aquí les publicacions de didàctica de les ciències que anem comentant.

Les aportacions s'agruparan per sessions, i cada aportació constarà de:
  1. Referència completa (Autors, títol, revista, número, pàgines).
  2. L'enllaç per accedir-hi directament ( si és possible)
  3. Un breu comentari de 4-5 línies explicant-ne el contingut i perquè l'hem considerat rellevant.
  4. El nom de la persona que presenta o comenta l'article.

Sessió 4

Laura Espasa Besalú

Font: http://billmoyers.com/content/evelyn-fox-keller/
Entrevista periodística de Bill Moyers a Evelyn Fox Keller, física, filòsofa i historiadora de la ciència, en què reflexionen sobre com el llenguatge científic s'ha fet servir i es fa servir històricament per a transmetre ideología política. Concretament parlen sobre com s'ha fet servir per a donar fonaments "científics" a la societat patriarcal, a la dominació "natural" de l'home sobre la dona, emprant metàfores com la de Francis Bacon "el matrimoni de la ment i la natura. La primera, el marit, ha de sotmetre i esclavitzar la segona". Aquest seria el triomf de la raó científica segons un els "pares" de la ciència.
He triat aquest tema potser més filosòfic/polític perquè sempre m'ha preocupat quina idea de ciència estic transmetent en les meves classes
amb el meu llenguatge, si estic reproduint patrons socials amb què no hi estic d'acord; i me'n vull fer càrrec, ser-ne més conscient. Us adjunto també un article, més llarg, que encara no he tingut temps de llegir però que si us interessa el tema, és bàsic per comprendre moltes coses (ho assegura una amiga meva que treballa en aquests temes).



Sessió 3

Mercè Tarragó
Roemmele, Christopher and Smith, Steven (2016). Measuring the explosiveness of a volcanic eruption. Science in School, 37, 46-49.

Aquest article presenta una activitat experimental per realitzar una escala d’IEV (Índex d’Explosivitat Volcànica (volum de materials volcànics emesos, alçada de la columna eruptiva, durada de l’erupció i quantitat de materials piroclàstics enviats a l’atmosfera)).
Interessant per treballar la realització d’una escala per part dels alumnes i entendre els diferents factors que influencien en el tipus d’erupció, a més del mètode científic i rigor en la presa de mesures.
Permet el treball amb altres àrees com matemàtiques i tecnologia.

Anna Casals

Títol: Science and poetry clash for local pupils. Popular community workshops from EdLab de EdLab Web Manchester Metropolitan University, EdLab,
Published Friday, 20th November 2015


Resum:
EdLab és un projecte de la Universitat metropolitana de Manchester. Recull diferents iniciatives de comunitats d'aprenentatge. Hi ha projectes, tallers, esdeveniments d'activitats stem o steam.

Jo m'he centrat en un petit text. Explica un taller lúdic, anomenat taller d'educació creativa on es mescla ciència i poesia. L'objectiu de taller és treballar l'escriptura creativa per obtenir textos en anglès més poètics en alumnes que no són angloparlants.Tinc interès personal en la col·laboració de les diferents disciplines per millorar les produccions escrites. També trobo interessant saber com es poden expressar idees científiques amb un llenguatge bell. Podria ser una manera de despertar interès científic en alumnat amb tendència artística, lingüística, musical...


Toni Garcia


La creació d’un hort. Oportunitats per l’aprenentatge de les ciències Revista Ciències núm. 31, desembre 2016.

He escollit aquesta lectura ja que he recordat el projecte del Jesús del darrer any que volia treballar competències matemàtiques en l'àmbit de l'horticultura, a més a més, el nostre grup (Anna, Mercè i jo) volem treballar els canvis d'estació i tota mena de fenòmens relacionats amb aquest tema així que l'he trobat una línia de treball molt indicada.
En aquest article s'exposa l'experiència de dos grups de 1er d'ESO que han intentat crear un hort amb els seus alumnes. La metodologia emprada és a través d'investigació, és a dir, no els han donat cap directriu inicial ni cap tipus de guia de treball, així doncs, els alumnes han anat aprenent a base de reptes i d'investigació pròpia. És curiós com la resolució de problemes els ha anat obrint nous horitzons i noves preguntes.
L'avaluació del projecte s'ha fet en base a observació de la participació de l'alumnat i qüestionaris orals. S'intenta veure l'evolució a partir de les preguntes i possibles respostes que donen a l'inici del projecte i al final.

Com a resultats i conclusions es veu un canvi en la perspectiva de l'alumnat envers les activitats del pagès així el valor adquirit de la feina feta per ells. M'ha resultat interessant veure com a partir de situacions senzilles (elecció d'un terreny) porten lloc a preguntes interessants i que s'apropen a diferents models científics d'àrees molts diverses.





Sessió 2

ELISA:

Treball per projectes i competència científica: una proposta metodològica per al disseny de Projectes d'Indagació

Competència científica OCDE: 3 dimensions conceptual (conceptes, models...) procedimental i epistèmica (marc lògic/social)

ECBI estructurat en etapes: Formular preguntes, observar experimentar i analitzar evidències, formular explicacions basades en les evidències i connectades amb el coneixement científic i comunicació i reflexió sobre allò que hem après.

ABP A diferència de l'ECBI hi ha un producte, un objectiu extern i els models científics són un mitjà que fem servir per aconseguir elaborar el producte. Problema amb la desvinculació dels models (ens centren en allò que volem fer més que en els models científics que ens ho permeten fer)

Projectes d'Indagació. Combinen les potencialitats de les dues metodologies anteriors. Es basan en unes evidènces inicials que suposen un repte que els alumnes superen quan assoleixen (instrumentalitzen) uns determinats models científics.

Algunes característiques dels projectes d'indagació són: treball per equips, evidències inicials que supsen un repte, fa servir habilitats propiament científiques (pensament deductiu, inductiu, contrastar evidències, dissenyar experiments...), es treballa com ho fan els científics reals (seminaris, reunions per consensuar idees...) i s'elabora un producte final en format científic (peritatge, article, pòster...)
Recetpa per principiants:
  1. conflicte i evidències
  2. seqüenciar etapes de creació de productes parcials
  3. bstides per cada pas/producte
  4. Revisar amb una roseta de dimensions (cummins?) si s'aprofiten totes les oportunitats del context.





CLARA MESTRES

REFERÈNCIA: Lugares de interés geoeducativo en el medio urbano. Potencialidad de las ciudades para la enseñanza de la Geología (p. 195-201)
Inés Fuertes, Emilio de la Calzada, Tránsito Llamas, Ángeles Tejerina, Miguel Ángel Crespo, Laura Pereiras, Teresa Crespo, Laura Domínguez, Luis Cabezas.

ENLLAÇ: http://www.raco.cat/index.php/ECT/article/view/312554/402629


Un grup de professors/es de Ponferrada han fet un inventari de diferents punts d'interès geològic de la ciutat, sigui per la presència de determinades roques en una façana, el material de revestiment de la barra d'un bar, els marbres d'unes taules, les rajoles de les voreres... El seu objectiu ha estat elaborar unes fitxes amb la informació de cada punt (localització, tipus de roca, història del lloc...).
D'aquesta manera, i gràcies a unes altres fitxes (en format qüestionari) per a cada lloc, els/les alumnes aprenen a llegir i situar punts en el mapa i a identificar roques, minerals i fòssils in situ. El fet de poder moure's dins la mateixa ciutat solventa el problema del desplaçament per a moltes sortides i permet destacar la presència de les roques i minerals en el seu entorn quotidià.

M'han arribat veus que un grup de professors/es han fet el mateix a Barcelona. El seu material està en fase de proves.

Jesús Gasco

Claire Achilleos, Stylianos Friligkos. Melts in your viscometer, not in your hand. Teaching viscosity can be sweetened by using chocolate. Science in School, num 37, tardor 2016. Pag 40-45

http://www.scienceinschool.org/sites/default/files/teaserPdf/issue37_chocolate.pdf

Article que presenta una experiència contextualitzada en el mon de l'alimentació a partir d'un element motivador per excel·lència, tant per els alumnes com per els professors, com és la xocolata. L'article presenta un mètode per mesurar la viscositat de la xocolata a partir de la construcció d'un viscosimetre casolà i les diferents possibilitats d'involucrar altres disciplines. Descriu el procediment per construir el viscosimetre i presenta diferents experiments realitzats.



Sessió 3

Mercè Tarragó
Roemmele, Christopher and Smith, Steven (2016). Measuring the explosiveness of a volcanic eruption. Science in School, 37, 46-49.

Aquest article presenta una activitat experimental per realitzar una escala d’IEV (Índex d’Explosivitat Volcànica (volum de materials volcànics emesos, alçada de la columna eruptiva, durada de l’erupció i quantitat de materials piroclàstics enviats a l’atmosfera)).
Interessant per treballar la realització d’una escala per part dels alumnes i entendre els diferents factors que influencien en el tipus d’erupció, a més del mètode científic i rigor en la presa de mesures.
Permet el treball amb altres àrees com matemàtiques i tecnologia.

Anna Casals

Títol: Science and poetry clash for local pupils. Popular community workshops from EdLab de EdLab Web Manchester Metropolitan University, EdLab,
Published Friday, 20th November 2015


Resum:
EdLab és un projecte de la Universitat metropolitana de Manchester. Recull diferents iniciatives de comunitats d'aprenentatge. Hi ha projectes, tallers, esdeveniments d'activitats stem o steam.

Jo m'he centrat en un petit text. Explica un taller lúdic, anomenat taller d'educació creativa on es mescla ciència i poesia. L'objectiu de taller és treballar l'escriptura creativa per obtenir textos en anglès més poètics en alumnes que no són angloparlants.Tinc interès personal en la col·laboració de les diferents disciplines per millorar les produccions escrites. També trobo interessant saber com es poden expressar idees científiques amb un llenguatge bell. Podria ser una manera de despertar interès científic en alumnat amb tendència artística, lingüística, musical...


Toni Garcia


La creació d’un hort. Oportunitats per l’aprenentatge de les ciències Revista Ciències núm. 31, desembre 2016.

He escollit aquesta lectura ja que he recordat el projecte del Jesús del darrer any que volia treballar competències matemàtiques en l'àmbit de l'horticultura, a més a més, el nostre grup (Anna, Mercè i jo) volem treballar els canvis d'estació i tota mena de fenòmens relacionats amb aquest tema així que l'he trobat una línia de treball molt indicada.
En aquest article s'exposa l'experiència de dos grups de 1er d'ESO que han intentat crear un hort amb els seus alumnes. La metodologia emprada és a través d'investigació, és a dir, no els han donat cap directriu inicial ni cap tipus de guia de treball, així doncs, els alumnes han anat aprenent a base de reptes i d'investigació pròpia. És curiós com la resolució de problemes els ha anat obrint nous horitzons i noves preguntes.
L'avaluació del projecte s'ha fet en base a observació de la participació de l'alumnat i qüestionaris orals. S'intenta veure l'evolució a partir de les preguntes i possibles respostes que donen a l'inici del projecte i al final.

Com a resultats i conclusions es veu un canvi en la perspectiva de l'alumnat envers les activitats del pagès així el valor adquirit de la feina feta per ells. M'ha resultat interessant veure com a partir de situacions senzilles (elecció d'un terreny) porten lloc a preguntes interessants i que s'apropen a diferents models científics d'àrees molts diverses.





Sessió 2

ELISA:

Treball per projectes i competència científica: una proposta metodològica per al disseny de Projectes d'Indagació

Competència científica OCDE: 3 dimensions conceptual (conceptes, models...) procedimental i epistèmica (marc lògic/social)

ECBI estructurat en etapes: Formular preguntes, observar experimentar i analitzar evidències, formular explicacions basades en les evidències i connectades amb el coneixement científic i comunicació i reflexió sobre allò que hem après.

ABP A diferència de l'ECBI hi ha un producte, un objectiu extern i els models científics són un mitjà que fem servir per aconseguir elaborar el producte. Problema amb la desvinculació dels models (ens centren en allò que volem fer més que en els models científics que ens ho permeten fer)

Projectes d'Indagació. Combinen les potencialitats de les dues metodologies anteriors. Es basan en unes evidènces inicials que suposen un repte que els alumnes superen quan assoleixen (instrumentalitzen) uns determinats models científics.

Algunes característiques dels projectes d'indagació són: treball per equips, evidències inicials que supsen un repte, fa servir habilitats propiament científiques (pensament deductiu, inductiu, contrastar evidències, dissenyar experiments...), es treballa com ho fan els científics reals (seminaris, reunions per consensuar idees...) i s'elabora un producte final en format científic (peritatge, article, pòster...)
Recetpa per principiants:
  1. conflicte i evidències
  2. seqüenciar etapes de creació de productes parcials
  3. bstides per cada pas/producte
  4. Revisar amb una roseta de dimensions (cummins?) si s'aprofiten totes les oportunitats del context.





CLARA MESTRES

REFERÈNCIA: Lugares de interés geoeducativo en el medio urbano. Potencialidad de las ciudades para la enseñanza de la Geología (p. 195-201)
Inés Fuertes, Emilio de la Calzada, Tránsito Llamas, Ángeles Tejerina, Miguel Ángel Crespo, Laura Pereiras, Teresa Crespo, Laura Domínguez, Luis Cabezas.

ENLLAÇ: http://www.raco.cat/index.php/ECT/article/view/312554/402629

Un grup de professors/es de Ponferrada han fet un inventari de diferents punts d'interès geològic de la ciutat, sigui per la presència de determinades roques en una façana, el material de revestiment de la barra d'un bar, els marbres d'unes taules, les rajoles de les voreres... El seu objectiu ha estat elaborar unes fitxes amb la informació de cada punt (localització, tipus de roca, història del lloc...).
D'aquesta manera, i gràcies a unes altres fitxes (en format qüestionari) per a cada lloc, els/les alumnes aprenen a llegir i situar punts en el mapa i a identificar roques, minerals i fòssils in situ. El fet de poder moure's dins la mateixa ciutat solventa el problema del desplaçament per a moltes sortides i permet destacar la presència de les roques i minerals en el seu entorn quotidià.

M'han arribat veus que un grup de professors/es han fet el mateix a Barcelona. El seu material està en fase de proves.

Jesús Gasco

Claire Achilleos, Stylianos Friligkos. Melts in your viscometer, not in your hand. Teaching viscosity can be sweetened by using chocolate. Science in School, num 37, tardor 2016. Pag 40-45

http://www.scienceinschool.org/sites/default/files/teaserPdf/issue37_chocolate.pdf

Article que presenta una experiència contextualitzada en el mon de l'alimentació a partir d'un element motivador per excel·lència, tant per els alumnes com per els professors, com és la xocolata. L'article presenta un mètode per mesurar la viscositat de la xocolata a partir de la construcció d'un viscosimetre casolà i les diferents possibilitats d'involucrar altres disciplines. Descriu el procediment per construir el viscosimetre i presenta diferents experiments realitzats.